de Víctor Masferrer
Divendres 23 d’agost

“El més revolucionari avui en dia, és plantar i cultivar un hort” Gustavo Duch

L’arrel etimològica de la paraula “icona” ve del rus “Ikona”, que deriva del grec bizantí eikóna (imatge santa) i que al seu torn deriva de la paraula grega “eikṓn”, que es tradueix per “imatge”. La paraula “imatge” deriva del llatí “imago”, que es tradueix per retrat, imitació o còpia.

Quina és la nostra relació amb les imatges? Amb que connecta, la imatge? que és el que fa que la imatge representi quelcom? Desfer el camí. Anar, literalment, a l’arrel. Utilitzar l’hort com a cultiu d’imatges. Cultivar una icona, una imatge per a ser reproduïda orgànicament, mitjançant motllos. Una còpia orgànica de la còpia d’un gest, de la imatge d’un gest.

Un gest que ens parla de la relació que establim amb el món: som reproductors d’imatges. Copiadors d’imatges. Copiadors de còpies. Vivim atravessats d’imatges, en un cos expandit. Relligar aquest cos. Relligar les imatges amb la terra, recultivar les imatges.

En un gest no exent de violència: comprimir les imatges, les icones. Comprimir el fruit com si fos un “PDF” o un “JPG”. Comprimir el gest. Concentrar el gest, reconduïr-lo. Replantar i replantejar el gest, el pols que mantenim amb el món. Reestructurar-lo, fer-lo esdevenir creixement, viatge, transformació, impossible. Treballar sobre l’impossible. L’impossible de dir i d’anomenar. Assenyalar, disfàsicament, l’impossible. Balbucejar l’arrel i el fruit de l’impossible.